Memòria i Salnitre

Bernat Nadal, poeta manacorí, en una ocasió va descriure Manel Santana com algú amb barba, sempre controlada, cabells un poc arrissats, i vestit informal, però no descuidat. Explicava també que molts horabaixes el veia voltar per Manacor i que sovint el trobava amb un llibre en la mà, assegut en qualque cafè del poble. El poeta, doncs, posava
èmfasi en el vessant passejador i lector d’en Manel.
És precisament el costum de voltar, mirar, observar, escrutar les coses i llegir és allò que l’ha portat a l’escriptura.
Les lletres d’aquest treball evidencien el caramull de reflexions sobre allò que l’inquieta, preocupa o capfica. La memòria personal i col·lectiva, la lluita obrera (amb victòries i renúncies), el paisatge com a escenari i substrat d’anhels i d’aprenentatges, les geografies desaparegudes per mor de la salvatgina que s’amaga rere la cobdícia del poder, de l’afany de possessió. Aquest llibret reuneix una embosta de poemes amb les reflexions més personals de l’autor d’un món passat i liquidat (els paradisos i les circumstàncies d’un període convertit en vapor) i també d’un present, ufanós i alhora inquietant. (Klappentext)

Kartoniert, Klebebindung